Video 6825f

•

Fragment 6825f.

L’any 1952, John Cage, compositor nord-Americà, va idear una obramusical, la qual pot ser interpretada per qualsevol instrument, dequalsevol forma, i per qualsevol individu. A l’obra titulada 4:33, els intèrprets s’asseuen en silenci davant dels seus instruments durant tota la obra (4min. 33s.); els sons inconexes de l’ambient conformen la música. L’artista demostra la inexistència del silenci.
Un any abans, va fer l’experiment d’entrar en una càmera anecoica de la Universitat de Harvard, esperant trobar el silenci.

Va escriure:
“...vaig escoltar dos sons, un greu i l’altre agut. Li vaig descriure a l’ingenier, i em va explicar que el so agut era el funcionament del sistema nerviós, i el greu era la circulació de la meva sang. Fins que mori hi haurà so, i continuarà després. No ens hem de preocupar pel futur de la música.”

6825f, és una interpretació visual de l’obra mitjançant l’ampliació de parts del cos, i escoltant els sons que produeixen durant 6825 frames (4min. 33s.), a partir del concepte de que els sons inconexes iinaudibles del propi individu són els que generen la música,aparentment imperceptible, però eterna.

Sónar 2010

Tutors:
Sergi Carbonell
Vicente Zambrano

Producció:
Andoni Beristain
Marta Caro
Laura Carulla
Jordi Casulleras
Carla Contreras
Alba Esteruelas
Eduard Forroll
Olga García
Pau García
Milena Güell
Marta Gui
Eric Julià
Georgina Lozano
Andrés Iván Mardones
Jesús Molina
Miguel Olivera
Marc Palacios
Mikel Pascal
Adrià Sànchez
Eduard Trenkle
Ariadna Truffer

Elisava 2010
Escola Superior de Disseny